Postcinema

El cinema tradicional aplica tota una sèrie de tècniques de percepció, prèviament estudiades, per aconseguir que el missatge sigui desxifrat tal com l’autor ha imaginat al seu lector model. Tota narrativa conté una sèrie de normes i formes intrínseques, construïdes a consciència segons els codis establerts entre emissor i receptor en un llenguatge concret, en aquest cas, el cinematogràfic.

El Postcinema capgira totes aquestes tècniques (en principi subliminals) accentuant-les al màxim per posar-les de manifest. Aquest nou format, desvincula el cinema del lloc on pren sentit: la pantalla d’un cine o el televisor d’una casa, i el trasllada a un univers propi, amb regles pròpies i un missatge més directe. Aquest nou art potencia al màxim les noves tècniques de so i muntatge, per crear efectes d’impacte immediat sobre l’espectador, que no va a veure una obra disposat a estar dues hores assegut a una butaca.

Jo defineixo, doncs, el Postcinema com un art que pren del cinema els instruments que a nivell tècnic el construeixen, per potenciar-los al màxim, però que a nivell narratiu, te els seus propis codis de significat, més relacionats amb l’efecte d’estímul resposta, i amb un missatge més directe i concís. Un llenguatge que agafa de la publicitat la necessitat d’impacte visual, del videoclip, la necessitat d’una estètica agradable, i que esdevé art per què el suport no és res més que la via per on l’artista expressa les seves inquietuds. Per què, com tota obra, porta escrit entre línies un missatge que es el reflex d’una societat des del pensament individual de algú que hi habita.

http://www.youtube.com/watch?v=pI5U5bapHcw&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=q9qkGXRsT7s&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=eTakwOpWqG4&feature=related