Els antecedents de la música electrònica els trobem en les avantguardes, especialment amb el futurisme i el dadaisme. Aquestes dues corrents, innoven en quant a d’utilització de nous instruments artístic. Per posar un exemple, els dadaistes, utilitzaven sons i material industrial, els futuristes utilitzaven la simbologia de la roda. Les avantguardes van sorgir cap als anys 50, just la mateixa dècada en què va aparèixer la guitarra elèctrica, instrument que es va convertir en imprescindible per a la música rock i pop. Com a precedents de la música electrònica cal incloure també el moviment Fluxus (1961) i el grup de música Kvftwek, juntament amb els primers ordinadors Apple i la posterior evolució cap a Mac in Tox, fins arribar als actuals software per a Mac i Pc que permeten la creació de música des de casa.
La música electrònica va sorgir en un moment en què la tecnologia i la industrialització capitalista estaven avançant a passes gegants, desconcertant a tots aquells que estaven immersos en temps de canvis. La música electrònica va ser el que el Pop Art a l’art, (tot i que la música electrònica va seguir un evolució més llarga): va democratitzat l’art musical, apropant a la massa les eines necessàries per fer música.
Què pensarien els teòrics de Frankfurt d’aquest art? Walter Benjamin, segurament, preferiria veure una orquestra simfònica a escoltar música Hause, però avui dia, en plena època digital, on tot és reproductible, on l’autenticitat ja no té cabuda i on emissor i receptor es barregen, les teories de Walter Benjamin quedarien en un món utòpic.
http://www.djsanroman.com/kraftwerk-cuando-las-maquinas-se-empapan-de-emocion/
http://www.youtube.com/watch?v=0h-RhyopUmc&feature=related
http://es.youtube.com/watch?v=XZGXfaibp4s
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada