Net.Art

Un canvi en els formats de comunicació sempre implica un canvi social al voltant de les estructures de recepció i percepció de la informació, així com un canvi en la percepció individual implica un canvi en l’organització de la memòria col·lectiva.

Macluhan: El medio es el mensaje, el medio es le masaje. El format on es construeix el missatge influencia en el seu signifcat. Actualment el format comunicacional per excel·lència és el digital (juntament amb l’imprés i televisiu), per tant, si les noves estructures de comunicació canvien, l’expressió artística ha de canviar també adequant-se a la nova realitat social.

El net.art és una forma artística que està a internet i que explora al màxim les eïnes d’aquest mitjà. Els continguts d’aquestes obres es creen a partir d’estructures complexes que enllacen imatges, textos i sons, i que potencien al màxim les innovacions de la xarxa: interactivitat i reproductivitat. Què diria Walter Benjamin i els crítics de l'Escola de Francfort sobre aquest nou art?

El net art també s’adequa a les noves relacions socials, i és que no está cret per un artista, si no per un productor, l'obra ja no és única, sinó reproductible i ja no s’exposa en un museu, sinó en un espai virtual.

Exemple:

Alexei Shulgin

• http://www.c3.hu/collection/form/index1.html.

Vuk Cosic

• http://www.ljudmila.org/~vuk/

Instal·lacions Interactives

Una de les teories de la Bauhause és que en un bon disseny ha de prioritzar la funció a la forma. En les instal·lacions interactives el disseny funcional és bàsic, ja que una bona interfase ha de saber guiar l’usuari cap a la interactivitat, aquesta és la condició indispensable per a un bon interactiu.

Qualsevol obra artística va dirigida a un lector/receptor, ja que és sols amb la interpretació d’aquest que l’obra pren sentint. Però l’art de la interacció no sols integra al lector en quant al significat de l’obra sinó que l’ha de comprendre en tant que ha de preveure les seves actuacions davant el missatge rebut, ha d’estar present en cada moment de la creació de l’obra, per tal d’aconseguir un estímul – resposta que es va sumant fins convertir-se en una conversa entre l’home/dona i l’espai interactiu.

Les instal·lacions interactives s’empren per diferents usos: per a ús comercial, per a oci i entreteniment i per a ús educatiu. Habitualment, les instal·lacions interactives tenen un objectiu concret, ja sigui vendre, publicitar un producte, crear un videojoc, o educar.

http://www.youtube.com/watch?v=AlPAMsb9CJ4&feature=related

Realitat Virtual

La realitat virtual és aquella realitat paral·lela a la realitat del món visible i compartit. Es tracta d’una realitat en animació 3D on els usuaris adquireixen les personalitats i cossos que vulguin i on viuen experiències paregudes a la vida de carn i ossos, però sense massa conseqüències físiques. Second Life, la última novetat en realitat virtual, designa amb el seu nom clarament que és la realitat virtual: una segona vida.

Dins aquest món, l’usuari és completament lliure, lliure d’expressar-se, lliure de sentir, lliure de decidir, lliure de complexes... Però aquesta societat virtual no deixa escapar tampoc als usuaris dels valors socials i capitalistes de la nostra societat industrial: la persuasió de la publicitat, la propaganda política, i l’afany econòmic.

La diferència entre realitat virtual i realitat tangible és poca, per què el concepte de realitat es molt ambigu, de fet, ja des dels primers filòsofs, el concepte de veritat ha segut un gran motiu d’estudi. Els somnis són realitat? el pensament és realitat? i els sentiments? Així mateix, si entenem per realitat la realitat compartida, cal que mirem el número de residents a Second Life, que ja arriba als 9 milions. Un subMatrix creat dins el mateix Matrix per escapar d'aquest.

Tot i que les dues realitats conviuen paral·lelament, trobem sovint que es barregen, integrant coses d'una en l’altra i a l’inversa. En una entrevista a la Vanguardia, “l’avatar” d’un dels periodistes del mitjà informatiu de Second Life, Josep Ramon Trun, explica que els diners aconseguits amb els negocis empresos a Second Life es poden convertir en diners reals fora de l’espai virtual, estem parlant d'euros o dòlars de veritat.

www.secondlifespain.com/

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20070911/53392908963.html

Telepresència

La telepresència és la possibilitat d’estar a temps real en un altre lloc i espai i a més a més poder manipular aquest espai. No es tracta de realitat virtual, sinó que el perceptor sent que està present en un altre lloc per la possibilitat de influir en aquest.

Un exemple molt clar és El Telejardín de Ken Goldbert y Joseph Santarromana. És una instal·lació artística que consisteix amb un braç robòtic sobre un jardí, es tracta de que els usuaris d’Internet puguin, mitjançant la telepresència, veure el jardí i interactuar amb ell, poden donar ordres al braç robòtic per tal que aquest regui les plantes, trasplanti, en planti de noves, etc.

Un altre exemple és el Rara Avis, d’Eduard Kac. Kac va crear un lloro robot i el va fer conviure amb lloros vius. Mitjançant el robot lloro s’observava les relacions que els lloros mantenien entre ells i amb el robot, i s’hi podia interactuar modificant les accions del lloro robot. Per tant conclourem, en paraules d’aquest mateix autor que: la tele presencia es la experiencia sensorial de su propia presencia en un espacio lejano.